Ciutadella és com l'anomenen els menorquins i Ciutadella els castellans encara que avui oficialment és Ciutadella de Menorca. Té els seus orígens històrics, com altres nuclis urbans de l'illa, en els Cartaginesos que la van poblar durant segles. Tal és així que, amb la presència fenícia a l'àrea poblada de ponent es coneixia amb el nom de Jamma.
Després de la reconquesta realitzada per Alfons el Lliberal, l'any 1287, el poble es desperta del letarg dels segles i té un desenvolupament durant quasi tres segles, el qual la situa com un dels nuclis urbans preferit per la construcció de les grans obres que llavors es feien a Menorca. Especialment, els palaus de la noblesa i les esglésies, assegurant cada vegada més la puixança del poble. Degut al setge i la posterior destrucció de la ciutat a mans de las hordes turques que solcaren el Mediterrani l'any 1558, es va tardar quasi un segle en reconstruir-la, aixecant el recinte de murs al que avui es coneix com "contramurada". Mai més torna Ciutadella a tenir l'esplendor de segles anteriors, tanmateix dins del recinte, la construcció de palaus és molt marcada i avui es poden veure en molt bon estat de conservació, motiu pel que s'anomena la Florència del Mediterrani. La gran personalitat de l'edificació, d'aspecte medieval, convida a passejar de manera cansada per poder apreciar amb tot detall la gran quantitat de monuments arquitectònics d'aquests segles.
Amb la dominació anglesa va perdre la capitalitat. Segurament pel recel dels nobles a una nova conquesta, els administradors anglesos van veure amb bons ulls el trasllat de l'administració a l'altre extrem de l'illa, on es troba un port amb majors possibilitats pel seu comerç. Va deixar de ser la capital l'any 1722  conservant el Bisbat com a màxima autoritat eclesiàstica que mai va voler sumar-se al trasllat dels fums administratius. Amb la nova situació administrativa, la ciutat s'estancaria durant els pròxims 150 anys per començar la seva reactivació amb l'enderrocament del mur, l'any 1873. Va començar l'aparició de nous barris i àrees urbanes més allunyades del casc antic. Aquest nou ressorgir es veu ajudat per l'indústria de la bijuteria al segle XVIII i la del calçat al XIX que va donar un nou esplendor i va reactivar l'economia amb gran quantitat de petites indústries. L'indústria sense fum, com és anomenat el turisme, dona pas a noves activitats i a un canvi de fisonomia del terme amb l'aparició de nous nuclis urbans més allunyats del port que fora el motor de l'assentament humà primitiu, cercant altres zones costaneres.