Recordau, dilluns reunió

Recordau que el pròxim dilluns, a les 20:30 hores, celebrarem una reunió sobre la Iniciativa Legislativa Popular per frenar les noves agressions territorials a les Illes. Cal aconseguir el màxim nombre de firmes per donar suport a aquesta proposta de llei que presentam directament els ciutadans davant el Parlament Balear.

A la reunió de dilluns s'explicaran els continguts de la proposta, els tràmits que ha de fer i la manera per recollir signatures vàlides. L'acte es celebrarà al local del GOB a Maó (Camí des Castell, 53). Passau la veu a la gent que penseu que pot estar interessada.

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Camí des Castell, 53. 07702 Maó
Tel. 971 35 07 62. Fax 971 35 18 65
info@gobmenorca.com
www.gobmenorca.com

Nàutica amb visió d'illa


Si el turisme nàutic ha de ser realment una oferta de qualitat, no es pot continuar massificant sense límits. El GOB demana a les autoritats que tenguin visió de conjunt i que els projectes de nous amarraments als ports de Ciutadella, Fornells i Maó s'analitzin amb perspectiva de tota l'illa.

El GOB veu una gran contradicció en la política del turisme nàutic. Sempre es vol presentar aquest sector com un turisme de qualitat, però el model que s'està impulsant des de fa anys és clarament de quantitat. I mentre es creix, cap autoritat sap respondre la pregunta de quantes embarcacions pot assumir el litoral menorquí.

S'està caient en el mateix error de planificació localista que es va donar durant el procés d'urbanització de la costa, quan els municipis planificaven creixements sense saber què estava fent el municipi veí. Ara en planifica sense saber què es vol fer als ports que estan a tan sols 20 quilòmetres de distància. Només amb els projectes que en aquests moments hi ha plantejats a Ciutadella, Fornells i Maó, es pretén créixer en un milenar d'amarraments.

És a dir, mil embarcacions que es sumaran als milers que ja pressionen sobre la costa durant l'estiu, que atapeeixen l'horitzó de les platges, que deixen el fons marí llaurat per l'ancoratge lliure i que acaben degradant, per massificació, la qualitat de l'oferta turística que ofereix Menorca. I els responsables turístiques en deuen ser ben conscients, perquè les imatges que s'usen per fer promoció turística no mostren mai la realitat de la nostra illa a la temporada alta, sinó paisatges idíl·lics, amb només tres o quatre embarcacions.

Menorca fa molts anys que creix constantment en amarraments. Però com que no hem definit un sostre, mai n'hi ha prou. Amb aquesta dinàmica, faltaran amarres cada tres o quatre anys, sense que ningú sàpiga on està el límit. I s'ha de tenir present que el turisme nàutic no ajuda a desestacionalitzar l'activitat turística, perquè necessita bon temps a la mar i això fa que es concentri durant la temporada alta, precisament quan l'illa està ja més massificada.

El GOB demana una reflexió sobre la necessitat de definir un sostre en el nombre d'amarraments. Un repte on hi haurien de participar de manera responsable les diferents administracions, el sector turístic i els sectors no lucratius.


Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Camí des Castell, 53. 07702 Maó
Tel. 971 35 07 62. Fax 971 35 18 65
info@gobmenorca.com www.gobmenorca.com

Dilluns, reunió informativa sobre la ILP per salvar les Illes

Cal aconseguir 10.000 firmes en dos mesos




El pròxim dilluns es celebrarà una reunió a Maó per informar de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que pretén aturar noves agressions territorials a les Illes Balears.

La ILP és una fórmula que permet que els ciutadans presentin directament al Parlament una proposició de llei, que ha d'anar avalada per un mínim de 10.000 firmes de persones censades a Balears.

Agressions com el dic de Ciutadella o el port de Cala en Busquets que es vol excavar sobre el penyal, el problema de les autopistes d'Eivissa o de Mallorca, les noves ampliacions d'aeroports, les urbanitzacions sobre zones protegides o les declaracions d'interès general per camps de golf i parcs temàtics, són els principals eixos que aborda el text que es vol presentar i per al qual necessitam una àmplia recollida d'adhesions.

Per poder dur endavant aquesta iniciativa ciutadana necessitam l'ajuda de molta gent. Et convidam a assistir a l'acte informatiu que celebrarem el pròxim dilluns, dia 13, a les 20:30 hores, al local del GOB a Maó (Camí des Castell, 53). En aquesta reunió s'oferiran les explicacions precises per conèixer el detall de la proposició de llei, la tramitació prevista i, molt important, saber com s'ha de fer la recollida de signatures perquè siguin vàlides.

Agrairem la teva presència i la de persones conegudes a qui puguis passar la veu. Fins dilluns.



Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Camí des Castell, 53. 07702 Maó
Tel. 971 35 07 62. Fax 971 35 18 65
info@gobmenorca.com www.gobmenorca.com

Una excursió diversificada

106 persones van prendre part a l'excursió del programa A peu per Menorca celebrada ahir diumenge. L'Albufera des Grau i la vaca autòctona van ser els temes centrals de l'activitat.

En el Centre d'interpretació del Parc Natural de l'Albufera des Grau, el seu director, Miquel Truyol, va oferir una primera xerrada sobre els aspectes més característics d'una zona declarada Parc Natural. Aquests espais es diferencien perquè s'hi aplica una gestió activa per part de l'administració, i es fa una regulació de les activitats que es poden dur a terme als diferents indrets de l'espai protegit. D'especial interès va resultar la informació sobre els problemes de salinització de la llacuna a l'estiu, degut a la baixada general dels aqüífers dels voltants.

Els participants de l'excursió van iniciar després la caminada, amb un sol que va obligar a treure els capells. Usant els itineraris que ha marcat el Parc, es va fer un recorregut per la zona sud de l'albufera, visitant els diferents observatoris d'ocells que s'hi han ubicat. Miquel Camps, del GOB, va oferir aquí una explicació de la història de la conservació d'aquest espai, que va patir un important inici d'urbanització en els anys setanta, amb la construcció d'un camp de golf i l'intent de transformar l'albufera en un port esportiu. Les repetides mobilitzacions populars durant dues dècades van aconseguir finalment que fossin reconeguts els extraordinaris valors naturals, que s'expropiassin els terrenys de la vorera, que s'esbocassin els xalets construïts de manera il·legal i, finalment, que es fes efectiva la declaració de Parc Natural el 1995.

Mentre el temps anava empitjorant, l'itinerari previst ens va conduir a la finca de Sa Boal Nova, on el seu propietari i gestor, Biel Seguí, va explicar les vicissituds que ha passat la vaca autòctona menorquina. Es tracta d'una raça vinculada a l'illa des de fa milers d'anys i que va estar literalment a punt d'extingir-se amb l'arribada d'altres races especialitzades en llet. La vaca menorquina, va explicar Seguí, està molt adaptada a viure en semi llibertat, no necessita les grans atencions que requereixen altres bestiars, mentre que dona carn i formatge de gran qualitat. Les seves grans virtuts s'estan descobrint amb la crisi actual de la llet, i ja són més de 50 les finques que estan apostat per la vermella de Menorca.

Els excursionistes arribaren a l'autobús de retorn just quan el sobtat canvi de temps s'estava fent notar de manera important, amb fred i pluja incipient. Al final, la impressió d'un matí molt entretingut i ben aprofitat.


Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Camí des Castell, 53. 07702 Maó
Tel. 971 35 07 62. Fax 971 35 18 65
info@gobmenorca.com www.gobmenorca.com

Ferreries: una variant és per tota la vida

Fa tants d'anys que s'està pendent de solucionar el perill que representa el pas de la carretera general per dins Ferreries, que es corre el risc que socialment s'accepti qualsevol obra que posi remei al problema.

Entre els anys 2001 i 2003 es van dur a terme els tràmits per decidir quina de les alternatives de variant s'escollia. En aquest període, el GOB va fer diverses reunions amb els responsables públics, va plantejar alternatives, va fer comunicats de premsa i va presentar al·legacions. Malgrat tot, finalment es va escollir el projecte més impactant de tots. I pràcticament no es van sentir altres veus en contra que la del GOB.

Tenim plena consciència que la qüestió de la variant és un tema delicat per opinar públicament i posar-hi pegues. Qualsevol que ho faci es pot trobar amb l'acusació de voler aturar la solució a un problema que s'ha eternitzat. Potser sigui impopular, però ens veiem amb l'obligació moral de tornar dir públicament la nostra opinió. Creim que és evident que fa falta una variant, però que també s'haurien de tenir molt presents els efectes que la carretera aprovada pot causar.

El projecte que es va aprovar (no tenim notícia que s'hagi canviat) afectaria una superfície de 29.000 m2. Un 35 % del traçat passa per una Àrea Natural d'Especial Interès. Un altre 27 % travessa una Àrea Natural d'Interès Territorial. O sigui, que més de la meitat de la carretera es vol fer travessant terrenys especialment protegits. A més, alguns trams plantejats mostren una amplada de via desproporcionada pel que són les dimensions i les característiques de Menorca. L'impacte paisatgístic s'entreveu idò, molt gran, i l'efecte barrera per a la fauna d'aquestes zones naturals serà també molt considerable.

El traçat s'allunya molt de l'actual casc urbà de Ferreries (fa un arc que va des de bastant abans de l'actual polígon industrial fins més enllà del creuer amb Cala Galdana). A part de tot el que representa d'efectes sobre el petit comerç, ens preocupa molt la "vocació urbanística" que agafaran els terrenys que quedin entre el poble actual i la nova via. No coneixem encara cap variant que no hagi provocat, en pocs anys, la urbanització de les terres que queden al seu interior.

Si malgrat tot l'exposat, s'ha decidit que tècnicament no hi ha altra opció que la plantejada, sembla de rebut demanar que al manco s'aposti per un exquisit intent de pal·liar al màxim els impactes ecològics i paisatgístics que es puguin derivar.

Demanam que es revisin les zones de més amplària o d'ajuntat de vies, per tal de minimitzar la gran transformació de paisatge que s'endevina en el traçat projectat. Demanam una atenció especial al tractament de la carretera perquè disminueixi el perill d'atropellament o efecte barrera sobre la fauna. A nivell de tota Europa s'han experimentat diversos sistemes per minimitzar aquest impacte. Es sol·licita que es disposi un major nombre de passos subterranis, adequats a la fauna de la zona, que vagin més enllà de les simples obres de drenatge que es comenten al projecte.

I també demanam una atenció especial en el disseny dels acabats, per intentar que aquesta nova gran ferida que es vol fer sobre el territori de l'illa no sigui tant voluminosa com la imaginam. Tenim exemples recents, com el tram de la carretera Maó-Fornells, entre els creuers de Favàritx i Sa Roca, on la disposició al diàleg dels enginyers (que han estat candidatura al premi Ullastre) ha permès salvar centenars d'arbres i aconseguir una integració molt major que la prevista inicialment.

Per últim, demanam a tota la gent que és sensible amb les especials característiques de la nostra illa, que no tengui por a opinar públicament dels temes que ens afecten. Tinguem ben present que, una carretera com la que es vol fer, és per a tota la vida.




Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Camí des Castell, 53. 07702 Maó
Tel. 971 35 07 62. Fax 971 35 18 65
info@gobmenorca.com www.gobmenorca.com







------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pueblos de Menorca Ferreries Ferrerias historia mapas circuitos
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca

Mahón Ciutadella Mercadal Migjorn Es Castell Sant Lluis Alaior Ciudadela
Todas las empresas de Menorca

Diumenge,excursió a peu

Aquest diumenge el GOB organitza una excursió a peu de s'Albufera des Grau al lloc de Sa Boval. La gent interessada s'ha de concentrar a les 9:30 hores vora el Centre d'Interpretació del Parc Natural. S'oferiran xerrades sobre la història i la gestió del Parc i es podran conèixer les característiques i perspectives de futur de la raça autòctona de vaca menorquina.

L'excursió s'emmarca dins el programa A peu per Menorca, que gestiona el GOB en conveni amb la Conselleria de Cultura del Consell Insular de Menorca.


Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Camí des Castell, 53. 07702 Maó
Tel. 971 35 07 62. Fax 971 35 18 65
info@gobmenorca.com www.gobmenorca.com






------------------------------------------------------------------------------------------------------
Recorrido por el parque de la albufera de Es Grao

Area del parque de Es Grau, la albufera una gran zona humeda

Pueblos de Menorca Maó Mahón historia mapas circuitos puerto mahón
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca

Ciutadella Ferreries Mercadal Migjorn Es Castell Sant Lluis Mahón Alaior
Puerto Mahón información fotos del puesto y la Ciudad y del Puerto Mahon
visita virtual, informacion turistica y tecnica del Puerto Mahon
Todas las empresas de Menorca

No volem autopista a Eivissa

El GOB de Menorca manifesta la seva solidaritat amb la Plataforma “No volem autopista a Eivissa” i amb totes les persones d'aquella illa que s'esforcen per evitar la degradació accelerada que suposa per al medi ambient la construcció de grans vials. Com es pot comprovar a les diferents webs (www.mira-mira.com/jono) la població eivissenca ha respost massivament a la crida dels ecologistes.

Eivissa és una illa que té moltes similituds amb Menorca, i una d'elles, malauradament, és la pressió especulativa sobre el territori. Darrerament, aquesta pressió especulativa es manifesta a través d'una política irresponsable de creació de grans infraestructures, desproporcionades i permanents. Correm un greu perill d'acabar amb les característiques que ens diferencien d'altres indrets turístics ja massificats, i que ens donen no solament qualitat de vida, sinó sustent econòmic.

Per això és tant important fer sentir la nostra oposició a aquests excessos. Endavant, Eivissa!


Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Camí des Castell, 53. 07702 Maó Tel. 971 35 07 62. Fax 971 35 18 65
info@gobmenorca.com www.gobmenorca.com






------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pueblos de Menorca Maó Mahón historia mapas circuitos puerto mahón
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca

Ciutadella Ferreries Mercadal Migjorn Es Castell Sant Lluis Mahón Alaior
Puerto Mahón información fotos del puesto y la Ciudad y del Puerto Mahon
visita virtual, informacion turistica y tecnica del Puerto Mahon
Todas las empresas de Menorca

POSICIONAMENT DE L’EQUIP DE GOVERN DEL CONSELL DE MENORCA

EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL DEL CONSELL CONSTATÀ

L’ÈXIT DEL PROJECTE PROGRESSISTA


• L’esforç de la feina de governar s’ha de dirigir cap a l’augment

constant del benestar i la qualitat de vida de totes les persones que

viuen i treballen en un territori, en aquest cas, de Menorca. Aquesta

és la raó de ser de la política i el fil conductor de totes les actuacions

desenvolupades per la primera institució insular, l’Equip de Govern de

la qual ha convertit aquesta premissa en el motor de la seva acció.

• Aquesta necessitat bàsica pot ser òbvia, però val la pena recordar,

perquè és en aquest punt on apareixen les diferències més flagrants

respecte altres governs, que no tenen res de progressistes: El repàs

del discurs de la Presidenta, Joana Barceló, i del seguit d’actuacions

detallades fetes en aquests dos anys de legislatura, ens fa veure que

el seu projecte no fa distincions entre els ciutadans i ciutadanes i és

capaç d’abraçar la diversitat de punts de vista, davall d’una acció de

govern encaminada només cap a l’interès general:

• Amb ferma voluntat de servei públic, quan encara no hem complert

dos anys de legislatura, el projecte polític del Consell és clar: exercir

el govern de Menorca amb un objectiu, el benestar de la gent, de tota

la gent que viu i fa feina a Menorca. Perquè Menorca és la seva gent.

• Amb aquest objectiu, el benestar, perquè el que és principal són les

persones, governam liderant l’acció política amb treball, capacitat de

proposta i encert, oberts als ciutadans, convençuts que governar és

una feina compartida, compartida amb totes les institucions,

ajuntaments, Govern de les Illes Balears, Govern de l’Estat, agents

econòmics i socials, associacions i ciutadania. Segurs que la

cooperació i la lleialtat institucionals són els fonaments de

l’eficiència, així com la participació ciutadana, un valor que dignifica i

qualifica la democràcia.

• Desenvolupant l’objectiu de govern, el benestar de la gent de

Menorca, en l’exercici de les nostres responsabilitats i competències,

aplicant, dia a dia, les formes de govern explicitades, el lideratge, la

cooperació i la participació, es desplega el projecte de govern

progressista del Consell Insular de Menorca, que estam encantats

d’executar:

• En primer lloc: Governar pel benestar de la gent implica liderar i

executar projectes a favor de l’ocupació, la formació i l’educació per

a tots, destacant projectes grans i actuacions totalment noves:

1. Com el Pacte per l’ocupació a Menorca, liderat pel Consell.

L’únic pacte per l’ocupació a les nostres illes, amb l’objectiu de

crear ocupació estable, de qualitat, amb una especial atenció

als col·lectius més desafavorits.

2. L’execució del projecte integral de formació a Menorca, que

possibilita serveis d’orientació i itineraris integrals d’inserció

laboral amb molt bons resultats.

3. Noves possibilitats de formació per als treballadors de la mar a

través de l’acord amb l’Institut Nacional de la Marina.

4. El projecte educatiu del Consell, fet amb la participació de la

comunitat educativa, des de la creació del Consell Escolar

Insular, presta una atenció especial a l’educació infantil, de 0 a

3 anys, millorant els seus centres i oferint nous serveis.

• En segon lloc: Governar pel benestar de la gent implica liderar i

executar projectes a favor del desenvolupament econòmic de

Menorca, generar riquesa per avançar tots, posant en valor les

oportunitats que tenim i el que som, els recursos, els empresaris i els

treballadors de la nostra illa.

1. On destaca, entre altres, el projecte agrari del Consell de

Menorca, que s’articula entorn dels objectius de millora, tant

del proveïment de matèries primeres, com de la gestió de les

explotacions, de la transformació i comercialització, així com a

potenciar el sector lacti, un suport a la diversificació

productiva i la millora de la formació agrària.

2. El suport al sector pesquer, malgrat les poques competències

en aquest sector

3. L’artesania, com un valor econòmic en sí mateix.

4. Un model industrial, que és garantia d’equilibri econòmic, de

dinamisme i d’equilibri territorial.

5. Un comerç que creï ciutat, garantia de dinamisme econòmic,

però també social i de relació cultural i lingüística.

6. Un model turístic, en la recerca de nous productes, noves

oportunitats i una aposta decidida per la qualitat.

7. L’aposta per les infrastructures i la mobilitat, perquè són peça

clau pel funcionament de l’economia.

• En tercer lloc: Governar pel benestar de la gent implica la lluita contra

l’exclusió de tot tipus, implica compromís permanent per l’increment

dels serveis de Benestar Social, la promoció de la salut, la igualtat

d’oportunitats...

1. Millores en la residència de gent gran del Consell

2. El centre de dia de malalts d’Alzehimer a Maó, que es va

acabar en 2004, i el de Ciutadella, pendent de cessió d’espai

per part de l’Ajuntament.

3. El centre sociosanitari a Santa Rita.

4. El centre de discapacitats intel·lectuals a Ciutadella.

5. Reforma dels centres de menors, del centre de dia per

discapacitats conceptuals, del centre integral de serveis socials

a Maó...

6. Increment i millora de places geriàtriques... I molts altres

projectes.

• En quart lloc: Governar pel benestar de la gent implica compromís i

projectes per créixer tots cada dia com a persones amb la cultura i

l’esport, amb especial dedicació a la joventut.

1. El desenvolupament i execució del Pla d’equipaments culturals.

2. L’Arxiu d’imatge i so

3. La creació de la xarxa d’arxius de Menorca i l’aprovació del seu

reglament

4. Activitats de lleure de joves, com el Fora Hores, que ha estat

un èxit, la construcció de la casa de colònies de Santa Eularieta

i preparats per assumir les competències en matèria de

Joventut.

5. Suport a l’esport i la cooperació institucionalitzada del pla

d’equipaments esportius i el pla pel finançament de camps de

gespa, entre altres, com també noves instal·lacions, com la

voltadora a Ciutadella i la zona esportiva de Bintaufa.

• En cinquè lloc: Governar pel benestar de la gent implica el treball per

a la conservació del nostre patrimoni natural i històric. El territori, el

paisatge, el medi ambient, el patrimoni cultural, són part de les

nostres senyes d’identitat, marquen la mesura de la qualitat de vida

de què gaudim i que hem de garantir per a les properes generacions.

1. Donant compliment al projecte de Pla Territorial de l’Illa, el

Consorci de Disciplina Urbanística, el catàleg d’edificacions en

règim especial i el suport als ajuntaments per a l’adaptació dels

seus Plans Generals al PTI

2. Gestió del projecte europeu Sitmun, per posar a l’abast de tots

tota la informació cartogràfica de l’Illa.

3. Capacitat de gestió, informació i educació a favor de la

conservació dels nostres recursos naturals, gestionant, entre

altres, 4 programes europeus LIFE, els projectes AQUANET i

AQUAMED, el suport actiu a les Agendes Locals XXI...

4. El Camí de Cavalls, el servei de neteja de platges i la gestió dels

residus sòlids, així com la posada en funcionament del primer

parc eòlic de l’Illa, entre moltes més iniciatives.

• I en sisè lloc: Governar pel benestar de la gent implica també

compromís amb un projecte polític sòlid institucionalment, la

consolidació del Consell en el marc de la reforma de l’Estatut, perquè

implica proximitat, participació, eficiència i, entre d’altres, l’equilibri

pressupostari en l’assignació de responabilitats entre les illes.

1. Una aposta per una administració propera a la gent i solidària,

que dóna una importància capdal a la innovació, la qualitat i la

participació.

2. Desenvolupament del pla estratègic e-Menorca, d’administració

electrònica.

3. L’aprovació inicial del Reglament de Participació Ciutadana.

4. Millora dels serveis d’atenció a la ciutadania.

5. Millora de les condicions de treball dels treballadors, amb la

signatura d’un nou conveni col·lectiu.

6. Un Consell solidari, que destina 1% del seu pressupost total al

desenvolupament, i cooperador, destinant el 60% d’aquests

recursos al Fons Menorquí de Cooperació.

• Tots aquests projectes són només alguns dels que es van posar de

manifest en el debat, però donen una idea del grau d’execució del

compromís que l’Equip de Govern va establir amb la ciutadania, que va

donar la majoria a les forces progressistes.

• Un Consell Insular més govern que mai, a favor de la gent, a favor de

Menorca, per aconseguir el màxim benestar per a tots, amb totes les

possibilitats obertes amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia, i amb

molta capacitat d’acord per fer-li front. Per fer front, en definitiva, al

gran repte que suposa avançar per la gent, des de l’exercici responsable

de ser el Govern de Menorca.


Leer notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal

POSICIONAMENT DEL PSOE MENORCA SOBRE LA POSSIBILITAT DELS CAMPS DE GOLF

• El El turisme és molt més que el golf. És una activitat econòmica

ample i complexa, que marca l’economia, el territori i la vida de l’illa,

on el privat i el públic han d’establir marcs d’acord per fer front als

reptes canviants en cada etapa econòmica d’un poble.

• I quan parlam del públic i privat, parlam de ciutadans, empresaris de

tot tipus, perque la no confrontació, en aquesta activitat econòmica

que li diem turisme i que transforma el territori i l’economia, és

fonamental per a la seva pròpia rendibilitat al llarg del temps (Un

exemple d’açò és el fet que la bona acollida dels ciutadans d’un poble

es converteix en un referent també de satisfacció del turisme).

• I a Menorca sabem el que volem quant a la definició d’un model

turístic propi, especial, únic, sostenible en el temps, treballant perquè

funcioni, avui i demà:

1. Un model que opta per la qualitat de vida, la no congestió del

territori: l’única illa capaç de limitar la capacitat de creixement

de les zones turístiques; capaç d’articular una oferta

d’allotjament, fora de les dobles comptabilitats, i resoldre des

de l’acord, el turisme residencial; l’acord dins el marc del PTI,

el treball productiu front a l’especulació de les places

obsoletes; l’entrada de nous empresaris turístics, en el mercat

turístic, front a promoure la seva submersió.

2. Un model que aposta per la qualitat del destí, amb metodologia

i treball reconegut a nivell de l’Estat i, ben prest,

internacionalment, per a la promoció que se’n realitzarà.

3. Un model turístic articulat pel treball de posar en valor i

articular els productes turístics propis de Menorca: l’activitat

nàutica, el cicloturisme, Menorca monumental, la cultura, les

convencions i congressos, l’eqüestre, el senderisme, aprofitant

els recursos propis, naturals, empresarials i associatius de què

disposam; crear complicitats.

4. Un model turístic que necessita d’una pròpia promoció, lligada

fonamentalment a resoldre un dels reptes, potser el repte

turístic de Menorca que li diuen transport.

5. I un model turístic que aposti per la formació i qualificació de

les persones que hi treballen, perquè l’ocupació sigui més

estable i millor.

• Aquestes són les nostre prioritats, els reptes urgents a resoldre i el

nostre model turístic. Cap Consell ha articulat un model turístic propi.

I el golf? És simplement un producte més, però no lligat als recursos

propis de l’illa, ni als naturals ni als empresarials. No és prioritari.

• Per aquests motius, el prioritari, ara, és resoldre els reptes que hem

explicitat per articular un producte turístic diferenciat, especial, únic,

que es fonamenti en els serveis i la seva qualitat, en l’ocupació i la

formació d’empresaris i treballadors per avançar. El prioritari és

treballar, des de l’acord, a favor d’un turisme sostenible, i sols dins

aquest marc, de globalitat de l’acord per un model, és possible el

debat dels camps de golf, de les condicions que, des del públic,

s’assenyalen com a imprescindibles. Tenim l’instrument que ho pot

fer possible, però l’acord és necessari i ha de ser global.



Leer notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal

RESOLUCIÓ IMMEDIATA DEL BLOQUEIG DEL CONVENI DE

CARRETERES A FAVOR DELS CONSELLS INSULARS AMB

L’AUTORITZACIÓ DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS



El Ministeri de Foment ha confirmat la signatura d’un conveni amb els

Consells Insulars de les illes en matèria de carreteres, amb l’autorització del

Govern de les Illes Balears:

- Un conveni que resol la urgència de la Variant de Ferreries. Un conveni

que permetrà l’execució i realització de les carreteres necessàries per

Menorca, també la variant de Ferreries.

- Un conveni que preveu un significatiu augment de recursos en

infrastructures de carreteres per Menorca; un repartiment just, per

primera vegada, dels recursos. El nou conveni preveu la distribució entre

illes respectant les proporcions establertes a la Llei de transferències de

carreteres (2001), una distribució aprovada dins el marc del Parlament

de les Illes Balears i possible gràcies a la iniciativa del Govern del senyor

Antich:

Consell Insular de Mallorca: 75,8%

Consell Insular de Menorca: 12,1%

Consell Insular d’Eivissa i Formentera: 12,1%

- El conveni del Ministeri de Foment amb els Consells preveu una

aportació per a les Illes Balears entorn als 515 milions €

Menorca, amb la signatura d’aquest nou conveni de carreteres rebrà entorn

62,31 milions €. El 12,1% del total d’inversió que el Ministeri farà a les

carreteres de les illes.

Import total del nou conveni 2006 .................................... Al voltant de

515 milions €

Aportació total per Menorca ................................................. 62,31

milions € (12,1%)

Variant de Ferreries: 25,3 milions €

Fins a dia d’avui amb els Governs del Partit Popular:

Dia 21 de gener de 1998, el Govern central del Partit Popular i el Govern de

la Comunitat Autònoma, també del PP, signen un conveni en matèria de

carreteres que preveia la realització de les obres en 8 anys. Aquest conveni

incorporava la Variant de Ferreries que havia d’estar executada pel 2006.

La distribució dels recursos era la següent: I

Import total del conveni 1998 57.650 (milions de pts.)

346,48 milions €

100%

Aportació per Menorca 2.700 (milions de pts.)

16,22 milions €

4,7%

Variant de Ferreries 1.200 (milions de pts)

7,21 milions €

Dia 12 de març del 2004, el Govern del senyor Aznar i el del senyor Matas

signen un nou conveni de carreteres que disminueix l’aportació per

Menorca, l’aportació per a la variant de Ferreries i retarda la licitació i

execució de les obres al 2008.

La distribució dels recursos era la següent:

Import total del conveni 2004 206,59 milions € 100%

Aportació per Menorca 3,93 milions € 1,9%

Variant de Ferreries 3,93 milions €

Diferència (1998 a 2004) Al voltant de 12,29 milions € - 75,7%

Menorca, amb la signatura d’aquest segon conveni perd al voltant de 12,29

milions €

Menorca amb els governs dels Partits Popular ha vingut perdent en matèria

de carreteres.

Avui, amb el Govern de l’Estat Socialista, Menorca rebrà al voltant de

58,38 milions € més.

Increment total (2004 a 2006) 58,38 milions €



Leer notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal

PÈRDUA DEL GOVERN BALEAR DE FONS EUROPEUS JA APROVATS


PÈRDUA DEL GOVERN BALEAR DE FONS EUROPEUS JA APROVATS

PSOE Menorca

• Des del PSOE Menorca hem de lamentar la pèrdua dels fons del

programa EQUAL, per part del Govern balear, dels que s’haurien

beneficiat diverses institucions menorquines, entre les quals es

compta el Consell Insular de Menorca, entre moltes altres.

• La quantitat que deixarà de rebre el Consell arriba als 321.000 euros,

uns doblers que havien d’anar dirigits a sufragar els projectes

“Equilibri” i “Temps de treball i oci”, el 50% del seu finançament

anava a càrrec del Fons Social Europeu, a través de la participació en

el projecte europeu EQUAL, que s’ha creat amb la intenció de

fomentar nous mètodes de lluita contra les discriminacions en el

mercat de treball. La resta es repartia a parts iguals entre Govern

balear (25%) i Consell Insular de Menorca (25%).

• La nostra participació en aquest projecte es feia a través d’un grup

de socis (entre aquests, PIMEs, ajuntaments, Consells Insulars,

empreses públiques i privades...) dels quals el Govern balear actuava

com a líder. Aquest presentava les iniciatives concretes, que ja van

ser aprovades el mes de novembre de 2004, i aportava la

documentació definitiva, que era l’últim tràmit requerit per obtenir les

ajudes.

• Sorprenentment, però, no el va complir i la Comunitat Autònoma, en

el seu conjunt, deixarà de rebre els 3,93 milions d’euros que s’havien

de destinar a aquests projectes per conciliar la vida laboral i familiar,

la igualtat de gènere i la integració sociolaboral dels col·lectius menys

afavorits.

• El Consell de Menorca va tenir notícia dels fets a través de fonts

perifèriques: El Govern balear havia decidit desfer-se del soci que

s’encarregava de la coordinació administrativa i de preparar la

documentació. Simultàniament, altres socis (els que són més afins al

Govern i als seus interessos partidistes, com IB 3, l’Ajuntament de

Calvià, l’Institut de Qualitat Turística o el Consell Insular d’Eivissa i

Formentera) van renunciar a seguir endavant amb els projectes. Un

fet sospitós, que fa pensar en una possible inducció per part de la

Conselleria de Treball i, concretament, del seu responsable, Cristóbal

Huguet.

• La conclusió dels tràmits ens ha causat una sorpresa desagradable,

perquè en cap moment s’havia tingut notificació oficial per part de la

Conselleria. La discreció i rapidesa dels esdeveniments obre molts

interrogants. És per açò que volem manifestar la nostra més enèrgica

protesta, tant per les formes, com per les conseqüències que

provoca.

• Pel que fa la forma: La decisió de prescindir d’un soci es va prendre

de forma unilateral, apart de fer-se de forma totalment amagada, la

qual cosa demostra un absolut menyspreu pel diàleg i la discussió,

que eren els pilars en què es fonamentava la participació conjunta de

les institucions en el programa. Ser soci comporta uns drets i deures

que, en cap moment, no s’han respectat.

• Pel que fa a les conseqüències: Hem perdut molts recursos destinats

a polítiques socials, que haurien de ser el més important per a les

institucions públiques, apart que el fet provocarà que algunes

persones es quedin sense els seus llocs de feina.

• Com que no sabem quina és la versió del Govern, i Cristóbal Huguet

només ha aparegut intentant fer veure que açò no té tanta

importància, el que ha succeït pot tenir dues explicacions: Que el

Govern ja no té recursos econòmics suficients, o bé creu que no són

necessàries les polítiques d’igualtat. La qual cosa és greu, si tenim en

compte que la seva inversió no havia de ser més gran de la que es

faria càrrec el Consell.

• Després de tota la sèrie de malbarataments dels recursos públics, en

fer inversions milionàries en coses que no són –ni d’enforaprioritàries

(Equip ciclista, IB3, Costa Nord, Son Espases...), on són

els doblers per fer front als projectes que necessita la nostra

societat?

• Quina opinió se’n fa des del PP de Menorca? I des de l’Ajuntament de

Ciutadella, que és també soci i en surt igualment afectat? La societat

és la que surt perjudicada, així que es mereix una explicació que,

malauradament, no arriba.

• Els socialistes menorquins no volem deixar d’expressar la nostra

indignació per aquest esdeveniment greu, un altre fruit de la pèssima

gestió d’aquest govern del PP, que encara no entén quines són les

demandes de la seva ciutadania.

• Per altra banda, ja hem dut el cas al Parlament Balear, tot esperant

que allà en puguem treure alguna resposta.



Leer notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal







----------------------------------------------------------------------------------------------------
Pueblos de Menorca Castell Es Castell historia mapas circuitos Calas Fons
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca

Villa Carlos Ferreries Es Mercadal Es Migjorn Gran Alaior Sant Lluis Ciutadella
Noticias información cultural agenda comunicados hoteles
Fotos de Menorca, mapa costa menorquina fotos playas virgenes
Todas las empresas de Menorca

LA NEGATIVA DEL GOVERN BALEAR A TRACTAR MILLORES PER A MENORCA EN MATÈRIA ENERGÈTICA

• El conseller, Marc Pons, va posar de manifest aquesta realitat, en una roda de premsa oferida en el Consell, el passat divendres, 1 d’abril.

• El fet que demostra la negativa és la nul·la receptivitat demostrada pel conseller d’Energia del Govern balear, Josep Juan Cardona, davant de la constant petició d’una reunió entre les dues administracions i poder tractar un tema tant important per a la nostra societat.

• Ja que si no es posen solucions, haurem d’esperar a 2015 per disposar de gas natural a totes les poblacions de l’illa.

• Recordem que el dia 3 de febrer de 2005, el conseller Cardona va presentar públicament a Menorca la revisió del Pla Director Sectorial Energètic, on la principal novetat va ser la construcció d’un gasoducte, que no arribaria fins a l’any 2015.

• De fet, el mateix dia que el conseller Cardona va venir a explicar el seu pla va mantenir una reunió amb el Consell, on li van exposar quina era la seva opinió:

1. D’entrada, es veia en bons ulls la proposta del gasoducte.

2. No volíem renunciar al fet de poder tenir gas abans de 2015.

3. Es va proposar cercar una via que permetés anar gasificant Menorca, sense haver d’esperar.

• En aquella reunió es va trobar una actitud receptiva del conseller per aprofundir en aquesta demanda, però la sorpresa vingué quan a la presentació que va realitzar hores després, afirmava la decidida voluntat de rescindir la concessió a l’empresa adjudicatària que, amb el permís del Govern balear, podria iniciar ja la gasificació.

• Davant d’aquest fet, el Consell va sol·licitar una reunió per poder conèixer quin era el posicionament real de l’Executiu balear:

1. El 7 de febrer és la data d’entrada de l’escrit de demanda d’aquesta reunió

2. El 22 de març es reitera la petició

3. Multitud de telefonades des del Consell i cap tipus de resposta

• Amb tot, i passats ja dos mesos de la sol·licitud, es posa de manifest la negativa del Govern de la Comunitat Autònoma a tractar millores considerables per Menorca en matèria energètica. El conseller Cardona vol confondre i amagar les seves intencions sobre el fet de quan i com arribarà el gas a l’illa.

• Menorca té la possibilitat d’iniciar les obres de gasificació, de poder disposar de gas natural per canalització als diferents pobles, a partir de 2006.

• Així que no podem compartir la negativa de debatre aquesta qüestió.

La proposta del Consell és que l’any que ve comencin les obres de canalització a les diferents poblacions de Menorca, mentre que la resposta del Govern de la Comunitat Autònoma, encara no la coneixem.

• D’aquesta manera ja es podria oferir subministrament, el qual arribaria amb vaixell fins que estigués construït el gasoducte, el 2015.

• El Consell vol parlar aquesta proposta amb el Govern, perquè no està disposat a què Menorca pateixi un retràs en matèria energètica i d’infrastructures, respecte les altres illes. La seva opció és compatible amb el Pla Director Sectorial, però evita l’espera fins 2015.

• Des del PSOE Menorca, ens sumam a la demanda del Consell per debatre amb el Govern i no creiem que la negativa al diàleg per la seva part sigui la millor opció.

• Menorca no es mereix ser la darrera de les Illes Balears, com pretén el Govern Matas. Creiem que val la pena treballar per fer realitat el gas a la nostra illa a partir de 2006.

Leer notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal






-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pueblos de Menorca Migjorn Es Migjorn Gran historia mapas circuitos
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca

Ferreries Mahón Es Mercadal Alaior Ciutadella Es Castell Sant Lluis
Fotos de Menorca, mapa costa menorquina fotos playas
Todas las empresas de Menorca

EN QUÈ ES GASTEN ELS DOBLERS: IB 3

PSOE Menorca

• El nou ens de ràdio i televisió autonòmic, IB 3, esdevé l’exemple més

flagrant de malgastament dels recursos públics per part de

l’Administració Balear, que gestiona el PP, i açò que ja ens hi té

acostumats.

• 40 milions d’euros de pressupost per a 2005 és la partida reservada a

aquesta iniciativa que, a més a més, es presenta com a un pressupost

obert, perquè s’hi puguin destinar més doblers, si el Govern ho troba

apropiat.

• Els que abans s’enorgullien de propugnar el “dèficit zero”, a tota costa,

ara s’alcen com els precursors de projectes desgavellats que ben poc

tenen d’interès públic.

• L’organització i funcionament d’IB 3 ve a ser un projecte pioner de

transferir recursos públics a empreses privades. En el moment que les

televisions públiques de tot el món estan ocupades en l’intens debat

sobre com fer els serveis més transparents, creïbles i participatius, el

Govern Balear atorga la gestió dels informatius a empreses que,

justament, tenen ben poc d’independents.

• El nou canal autonòmic no produirà espais ni tindrà una redacció amb

periodistes i tècnics, només una cúpula de 70 directius i executius,

encarregats de l’emissió i de marcar la línia editorial. Aquests alts

càrrecs, juntament amb els gestors de les empreses adjudicatàries dels

continguts, formaran l’eix de la direcció d’IB 3.

• Una direcció que, tanmateix, es compon de persones molt properes al

Govern, afins a la seva política o en l’òrbita del PP:

• La mateixa directora general d’IB 3, Maria Umbert, va ser cap del

gabinet de Matas des de juliol de 2003, fins el seu nolmenament, en

març de 2004. Abans va ocupar la subdirecció de TVE a Balears, mentre

Matas va ser Ministre de Medi Ambient.

• La coordinadora va ser ajudant d’Umbert en el Govern Balear.

• En la subdirecció d’informatius estarà Pilar Molla, que va exercir en

Canal 9 i va ser cap de premsa de Matas, al Ministeri.

• El cap de la delegació d’IB 3 a Madrid és Juan Manuel Martínez, ex cap

de premsa del Ministeri de Sanitat, amb Celia Villalobos i Ana Pastor, i

abans va ser responsable de premsa del PP de Catalunya.

• L’ex responsable de premsa del PP de Balears, Carlos Hernández, editarà

el programa “Balears directe”.

• El subdirector general d’IB 3, Germà Ventayol, fou assessor de premsa a

Palma del ministre Matas i, abans, cap de premsa del Grup Parlamentari

Popular del Parlament de Balears.

• La concessió del servei de notícies per a la ràdio i la televisió s’ha

atorgat a l’empresa Serveis Balears de Televisió (SBT), que dirigeix

Javier Mato, que va ser director del gabinet de Matas en la seva primera

etapa de govern i va tenir el mateix càrrec a Medi Ambient, fins que va

haver de dimitir en fer-se pública la seva imputació en el cas Formentera.

• Dels 40 milions pressupostats per a IB 3, 12,4 milions són per a SBT.

• Des del PSOE no podem estar d’acord amb aquestes inversions

milionàries, perquè la Comunitat té prioritats que no són ateses. El

benestar de les persones hauria de ser l’objectiu de l’Administració

balear i no la propaganda.

• Aquesta televisió neix des del partidisme més absolut i de la voluntat

clara de servir als interessos del propi Govern i del PP, els quals queden

bastant enfora de les necessitats reals de la ciutadania.





Nota de prensa del PSOE de Menorca servida por menorca.net

Leer notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal








------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pueblos de Menorca Mercadal Es Mercadal historia mapas circuitos
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca

Ciutadella Mercadal Ferreries Alaior Migjorn Es Castell Sant Lluis Mahón
Todas las empresas de Menorca

EL DIC I LA DÀRSENA DE CIUTADELLA: LA TRAMITACIÓ D’UN PROJECTE DESAFORTUNAT

PSOE Menorca

• El PSOE Menorca vol reiterar una vegada més la seva oposició al

projecte del dic i la dàrsena de Ciutadella, que va presentar el Govern

balear, fa gairebé ja un any.

• És un projecte imposat que genera crispació, està sobredimensionat i

no aportarà creuers a Ciutadella; ocasiona greus impactes ambientals

i els seus pressumptes beneficis encara no han estat especificats,

però el que és més important, ha dividit a la societat de Ciutadella.

Un projecte d’aquestes característiques hauria de comptar amb el

consens de la ciutadania.

• Aquest projecte és responsabilitat de l’administració autonòmica. És

una iniciativa seva, de la pròpia obstinació del Govern de Jaume

Matas, per tirar endavant una obra sense comptar amb l’opinió d’una

part important dels sectors socials i econòmics.

• Nosaltres sempre hem manifestat el nostre absolut respecte

institucional. En el seu moment, el Consell de Menorca va emetre el

seu judici i era desfavorable. Ara, el Govern balear hauria de

formalitzar la petició de la làmina d’aigua al Ministeri de Medi

Ambient, però encara no ha aportat la documentació pertinent perquè

Costes pugui valorar la proposta. És necessari que hi hagi un

pronunciament a favor per part de la Comissió Balear de Medi

Ambient i sembla que no li duran fins que no hagin corregit algunes

deficiències –com van explicar, després de retirar-lo de l’ordre del dia

de la darrera reunió-. Fa quasi un any que van presentar el projecte i

encara és el Govern balear que ha de fer la seva feina. Aquest és un

fet important, perquè el PP juga a confondre i donar la impressió –

incerta- que Madrid està intentant frenar-lo.

• Per tant, seria recomanable que el Partit Popular comprovés les dades

relatives a la tramitació dels expedients del dic i la dàrsena i clarifiqui

les confusions que ha fet sorgir entorn.

• Respecte el dic exterior:

• L’abril de 2004 s’aprova l’avaluació preliminar d’impacte ambiental

del port de Ciutadella.

• El setembre de 2004 es va presentar el projecte de construcció del

dic exterior, a la vegada que s’iniciava l’exposició al públic de l’estudi

d’impacte ambiental i del projecte constructiu, amb un mes per poder

presentar al·legacions.

• La finalització de l’exposició al públic del dic va tenir lloc el 22

d’octubre de 2004, amb 2.960 al·legacions en contra.

• L’11 de març de 2005 estava previst que l’estudi d’impacte

ambiental s’avalués en la sessió extraordinària de la Comissió Balear

de Medi Ambient, però, per sorpresa de tots –inclòs el propi batle de

Ciutadella- es retirà de l’ordre del dia.

• Malgrat que inicialment ens van assegurar que es duria el projecte a

la Comissió el mes d’abril, la consellera d’Obres Públiques, Mabel

Cabrer, ja parla del mes de juny.

• Amb tot, d’abril de 2004, fins a dia d’avui; 1 any de tramitació

interna i el que falta encara...

• Respecte la dàrsena esportiva:

• El juliol de 2004 s’aprova l’avaluació preliminar d’impacte ambiental

de la dàrsena esportiva.

• El setembre de 2004 es presenta el seu projecte de construcció.

• L’octubre de 2004 s’inicia l’exposició al públic de l’estudi d’impacte

ambiental i del projecte constructiu, amb un mes per presentar

al·legacions.

• L’exposició al públic de la dàrsena conclou el novembre de 2004,

amb 1.658 al·legacions en contra.

• Del projecte de la dàrsena encara no tenim coneixement de quan es

durà a la Comissió Balear de Medi Ambient el seu estudi d’impacte

ambiental.

• Un retard més que evident en la tramitació d’aquests projectes, a

més de la voluntat de confondre l’opinió pública. No s’entén que en

un any no hagin estat capaços d’aportar la documentació necessària

per tirar endavant el seu projecte. Però s’entén manco que l’oposició

del PP en el Consell Insular pretengués forçar un acord del Ple, el

passat dia 21 de març, per instar al Ministeri a cedir de forma urgent

la làmina d’aigua costanera: Primera, perquè no sabem si s’ha

formalitzat o no la petició per part del Govern balear (la consellera

Cabrer diu que no, mentre que els representants del PP en el Consell

mantenen que sí) i, segona, perquè la petició ha d’anar acompanyada

de l’informe positiu de la Comissió Balear de Medi Ambient que, de

moment, encara, ni ha pogut discutir el projecte.

• Incongruències del Partit Popular, motivades per l’afany que tenen de

fer veure que és Madrid el culpable de la lentitud i no la seva

incompetència.





Nota de prensa del PSOE de Menorca servida por menorca.net

Leer notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal







---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pueblos de Menorca Ciutadella Ciudadela historia mapas circuitos
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca

Alaior Maó Ferreries Mercadal Migjorn Es Castell Sant Lluis Mahón
Todas las empresas de Menorca

DESEQUILIBRIS EN EL REPARTIMENT DELS RECURSOS
DE BENESTAR SOCIAL PER PART DEL GOVERN BALEAR

b]Expone PSOE Menorca[/b]


• Des del PSOE Menorca ens veiem amb l’obligació de denunciar el tracte

discriminatori que rep el Consell Insular de Menorca respecte el Govern

de la Comunitat Autònoma, en mans del Partit Popular.

• Aquesta situació es dóna en àmbits diversos de l’actuació del Govern i

s’evidencia clarament en la distribució dels recursos que es fa entre les

Illes, de les quals la que pitjor surt parada és Menorca, també en matèria

de Serveis Socials:

• Arran de la dotació econòmica extraordinària de 6,5 milions d’euros que

el Govern de les Illes Balears va fer a l’Institut de Serveis Socials i

Esportius de Mallorca i que incomplia la Llei de Transferències, el Consell

Insular de Menorca va tenir accés als documents en què el Govern es va

basar per fer aquesta aportació.

• A partir d’aquí, es va encarregar un informe als Serveis Econòmics de la

institució insular, en el qual es reflecteix que hi ha un major finançament

al Consell de Mallorca, que es basa, sobretot, en un increment dels

costos en el personal eventual per substitucions i uns serveis nous que,

en realitat, són una major despesa dels ja existents, no havent-se

compensat aquests conceptes al Consell Insular de Menorca.

• Així mateix, l’informe conclou que hi ha una discriminació financera que

perjudica el Consell de Menorca, que també ha assumit un major cost en

la gestió de la competència en Serveis Socials.

• Per corregir aquesta discriminació i tendir a la igualació de finançament

per habitant, que estipula la Llei de Transferències, el govern balear

hauria d’aprovar un increment proporcional també per a Menorca.

• Andreu Bosch, Conseller de Benestar Social, va presentar al Ple del

Consell Insular de Menorca aquesta proposta, que va comptar amb els

vots desfavorables del PP.

• Aquesta mateixa qüestió s’havia d’haver tractat en la reunió de la

Conferència Sectorial en matèria de Serveis Socials i seguretat social,

convocada per la consellera de Presidència i Esports del Govern, Rosa

Puig, i que havia estat sol·licitada reiteradament pel Consell Insular de

Menorca. Aquesta Conferència està composada pel conseller/a

autonòmic/a que la presideix i pels consellers competents en l’àrea de

cada consell insular.

• La presentació del document per part del Consell de Menorca a la

consellera no va merèixer la seva atenció. Les presses amb què va voler

tractar els temes, fins el punt que al cap de poc temps va abandonar la

reunió i va deixar la presidència a la directora general de serveis socials,

que assistia en qualitat de tècnic, és una cla mostra del poc interès pel

debat, l’intercanvi d’opinions i la possibilitat d’arribar a acords entre

institucions que treballen en el mateix àmbit, a favor de la gent, en

aquest cas, del seu benestar.

• El càlcul dels desequilibris quant a Serveis Socials s’ha fet tenint en

compte el 9,05% que es va transferir a Menorca el 2004, per la citada

Llei de Transferències. Així es conclou:

• Del Conveni amb Madrid per a la construcció de centres i que es van

transferir a Mallorca i a Eivissa-Formentera (55,1 milions d’euros):

3.482.737,76 euros.

• Percentatge en relació a la compra de l’Hospital Militar de Palma:

826.046,39 euros.

• Dels 6,5 milions suplementaris a Mallorca, segons càlculs de la

Conselleria de Serveis Generals del Consell de Menorca, que encara

estan en revisió i podrien augmentar: 667.997,80 euros.

• Aquestes xifres sumen un total de 4.976.781,95 euros que, de la

diferència amb el projecte de Santa Rita, resulten 2.556.272,84 euros,

que estan pendents i que reclamam per a Menorca.

• Una reivindicació que fem nostra també des del PSOE, tot recolzant la

feina feta pel Consell de Menorca. És de justícia poder resoldre aquesta

demanda, així com poder mantenir unes relacions institucionals

adequades entre les diferents administracions, cosa que, avui per avui,

el Partit Popular fa molt difícil.



Nota de prensa del PSOE de Menorca servido por menorca.net

Leer notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal









------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pueblos de Menorca Ferreries Ferrerias historia mapas circuitos
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca

Mahón Ciutadella Mercadal Migjorn Es Castell Sant Lluis Alaior Ciudadela
Todas las empresas de Menorca

LA IMPORTÀNCIA DE LA LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ PER ACABAR AMB EL FRACÀS ESCOLAR

• L’avantprojecte de Llei Orgànica d’Educació, que ha elaborat el

Ministeri, es va presentar el passat 30 de març, després d’un llarg

procés de diàleg amb tots els sectors implicats i en el que la

consecució del consens és un dels seus principals èxits.

• Amb la nova Llei d’Educació (LOE) es dedicarà especial atenció a la

lectura, l’escriptura i a les matemàtiques.

• La reforma educativa que posarà en marxa el Govern central té com a

objectius:

1. Que els alumnes concloguin la seva etapa d’ensenyament

obligatori amb la formació que exigeix una societat moderna i

desenvolupada com l’actual. És per açò que s’ha decidit

potenciar la lectura, l’escriptura i les matemàtiques, juntament

amb formació en noves tecnologies de la informació.

2. Oferir, des de l’ensenyament primari, recolzament i programes

de reforç escolar per als alumnes amb dificultats, per tal

d’acabar amb el fracàs escolar.

3. Garantir que tots els centres sostinguts amb doblers públics es

responsabilitzin en l’atenció al conjunt de la diversitat de

l’alumnat.

• Com és costum amb aquest Govern, el pas previ a l’elaboració

d’aquest projecte de reforma educativa va ser obrir un marc de diàleg

i debat amb tots els sectors implicats en l’educació, els quals han fet

importants aportacions, que han quedat recollides en aquest

avantprojecte de Llei. El passat dimecres, 30 de març, la Ministra

d’Educació va lliurar un document amb aquestes aportacions als

representants de les Comunitats Autònomes en la Conferència

Sectorial d’Educació.

• Amb antelació a aquesta presentació, es van celebrar:

1. 40 reunions amb sindicats, associacions, representants de la

patronal de l’ensenyament, Associacions de Pares, estudiants i

titulars de centres.

2. 3 reunions de la Comissió d’Educació de la Conferència

Sectorial.

3. 212 actes, amb participació del Ministeri, en relació amb la

reforma.

• La falta de diàleg del Govern del PP amb aquests col·lectius respecte

la LOCE va ser reiterada i públicament denunciada per ells, cosa que

va ser contestada en el carrer amb nombroses manifestacions

escolars.

• De fet, és prou significatiu i un canvi radical respecte la manera de

fer del Partit Popular el fet que les Comunitats Autònomes hagin

estat les primeres a les que el Govern ha donat a conèixer el seu

projecte de Llei, en la reunió de dia 30 de març, ja que el Govern

anterior no ho va fer amb la LOCE.

• Tanmateix, volem manifestar la necessitat que el PP faci l’esforç de

sumar-se al consens que ha aconseguit el nou text amb els diferents

col·lectius del món educatiu, perquè recull les demandes de la

societat en matèria d’educació.

• Els principals canvis que incorpora la LOE responen a les inquietuds

socials que existien respecte la LOCE. Entre les quals, destaca el

finançament: A diferència de la LOCE, la Llei Orgànica d’Educació

tindrà memòria econòmica i finaçament, quan arribi al Parlament.

• Apart, destaquen canvis substancials en totes les etapes educatives:

1. L’Educació infantil, que la LOCE contemplava sense continguts

educatius, una mera etapa assistencial, tindrà ja caràcter

educatiu i serà gratuïta des dels 3 anys. S’incorpora

l’ensenyament d’idiomes estrangers des dels 5 anys i s’oferirà

formació en noves tecnologies de la informació i comunicació.

2. En Educació Primària haurà plans de reforç des del primer any,

que en la LOCE no existien. Atenció especial a la lectura,

escriptura i matemàtiques; avaluacions de diagnòstic en el

quart curs (10 anys), per detectar si l’alumne té dificultats; i

una nova assignatura, “Educació per a la Ciutadania”, que

permetrà potenciar l’educació en valors d’igualtat, democràcia i

ciutadania.

3. En Educació Secundària: Reducció d’assignatures i professors,

durant els dos primers anys, per facilitar la transició de

Primària a Secundària, on amb la LOCE els programes eren

inacabables per massa llargs, cosa generava malestar entre els

professors; avaluació de diagnòstic en segon curs (14 anys);

segueix l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania; i el darrer

curs serà de caràcter orientador, amb possibilitat d’elegir

determinades matèries, tot mantenint sempre les de caràcter

instrumental, com són les matemàtiques i la llengua.

4. En el Batxillerat existiran tres modalitats: Arts, Ciències i

Tecnologia, i Humanitats i Ciències Socials; a l’assignatura

nova d’Educació per a la Ciutadania, s’afegirà “Ciències per al

món contemporani” (cultura científica bàsica per als alumnes);

amb la LOE s’elimina la Revàlida, així que hi haurà una única

prova d’accés a la Universitat.

• Pel que fa a la repetició de curs, amb 1 o 2 assignatures suspeses, es

podrà passar, però amb un pla de recolzament. Igual com es

plantejava a la LOCE, però sense preveure el pla de recolzament.

Amb tres de suspeses, els professors decideixen si passa o no;

mentre que amb 4, la repetició és automàtica, però sempre amb un

pla de recolzament.

• L’assignatura de Religió serà voluntària i els centres estaran obligats

a oferir-la. Serà avaluable, però no computarà com a nota mitjana.

• El Govern balear hauria d’estar a l’altura i fer costat a aquest projecte

que compta amb el suport dels col·lectius implicats. No s’hauria de

desmarcar de l’esforç fet en comú, per aconseguir una educació de

qualitat per a tots i entre tots.

• Volem recordar la responsabilitat de la Comunitat Autònoma en

matèria d’Educació, més encara, donat que a la nostra, el nivell de

fracàs escolar és un dels més elevats.

• I a més, tenint exemples d’altres Comunitats Autònomes on la

despesa en Educació per alumne és superior a la nostra, cosa que

reflecteix la prioritat del govern de cada un dels governs Autonòmics.

• Demanam que l’Educació dels ciutadans i ciutadanes més joves de

les Illes Balears esdevengui una prioritat. Aquesta és una necessitat

en tota societat que pretén progressar en benestar, cosa que sembla

que no entén el Govern Matas, que ha retallat el seu pressupost, en

benefici d’iniciatives de resultats dubtosos, com és l’Equip Ciclista, la

compra de Costa Nord a Michael Douglas o IB 3, pels que es fan

inversions milionàries, quan s’ha reconegut que no es paguen les

despeses corrents de multitud de centres educatius.



Cominicados de prensa del Partido Socialista Español de Menorca









Menorca.net cumple diez años promocionando la isla de Menorca



------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pueblos de Menorca Alaior Alayor historia mapas circuitos fotos
Tada la informacion de Menorca y de todas las poblaciones
Menu, Pueblos de Menorca
Es Castell Mahón Ciutadella Mercadal Migjorn Sant Lluis Alaior Mahón
Todas las empresas de Menorca

+ Noticias inmobiliarias en menorca.net


-

EL MARCAT CARÀCTER SOCIAL DELS PRESSUPOSTS GENERALS DE L’ESTAT PER A 2006

Els Pressuposts que ha elaborat el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero

per a 2006 són els que tenen un caràcter més social dels darrers anys: Més

de la meitat dels recursos de l’Estat es dirigeixen a despesa social i, per

tant, repercuteixen directament sobre les persones, la seva qualitat de vida i

el seu benestar.


Pel que fa a la incidència dels PGE 2006 a Menorca, la inversió directa

s’ha mantingut en un nivell molt semblant a l’any passat, destacant, entre

altres:

• La construcció dels nous jutjats de Maó i Ciutadella

• Les obres de construcció de la nova terminal de l’aeroport de

Menorca

• Les inversions en el Port de Maó

• La restauració de la Catedral de Ciutadella

• Tram del Camí de Cavalls entre Son Xoriguer i Cala Galdana


Quant a les inversions no terriotorialitzades, aquestes pujaran l’any que

ve extraordinàriament. S’ha de tenir en compte que els comptes passats

indicaven unes xifres i després s’han executat obres per un import molt

superior.

Aquestes actuacions són les més importants per als socialistes, ja que

reverteixen directament sobre els ciutadans i ciutadanes, més que ser

transferències a altres administracions.

Són molt difícils de calcular, però des del PSOE Menorca hem fet una

aproximació a aquestes xifres i del que representen:

• El pas del 38% al 45% de descompte als bitllets d’avió suposarà una

despesa del voltant de 12 milions d’euros per als viatgers residents

de Menorca.

• El fet que les pensions experimentin un augment del 7%, suposa que

cada un dels nostres pensionistes cobrin una mitjana de 535 euros

més en l’any.

• L’augment de les beques i altres ajudes a l’estudi un 9% suposarà

60.000 euros més per als estudiants menorquins.

• L’aplicació de l’augment en el plus d’insularitat (una mitjana del

68,8%) que reben els funcionaris de l’Estat de Menorca suposarà una

despesa mitjana de 360 euros per persona i any.

• Dels viatges d’IMSERSO, Menorca rebrà damunt de 8 milions

d’euros, que serviran, tant per finançar els viatges dels nostres

majors, com per pagar als hotels de Menorca que acullen els

pensionistes que venen de fora.


A més amés, hi ha partides que no estan consignades específicament per

illes; són genèriques al conjunt de Balears i destaquen:

• Els Plans de Dinamització d’Alaior i Ciutadella, que repartiran més de

6 milions d’euros en tres anys.

• 14 milions d’euros per a la dessaladora de Ciutadella.

• El projecte per a la recollida de pluvials d’Alaior.


La majoria d’inversions es transfereixen al Govern de la Comunitat

Autònoma, el qual és l’encarregat de fer una distribució equitativa entre les

diferents illes.

El Govern balear és el responsable del repartiment i, des del PSOE, li

demanam que sigui conseqüent.

En aquest apartat, destacam:

• Els 100 milions d’euros que es transferiran a les Illes Balears per al

finançament sanitari.

• El conveni entre IMSERSO i el Govern de les Illes, pel qual es rebran

6 milions d’euros per a la construcció de centres sociosanitaris.

El PP, que demana un tracte més favorable per a Balears, ha de ser

responsable i donar a Menorca el que es mereix, ja que en la majoria de

casos el responsable és el Govern.


El PP fa una oposició demagògica també en el cas d’analitzar aquests

Pressuposts. No els interessen els grans avenços socials que es desprenen

d’aquests comptes; només s’ha fixat en les inversions directes i en algunes

xifres de forma interessada; no, en canvi, el que es fa amb aquestes

quantitats i açò és el més important.


Comunicados de prensa del PSOE de Menorca servido por menorca.net


Leerr notas de prensa del PSOE Menorca publicadas en este portal







----------------------------------------------------------------------------------------------
INFORMACION CULTURAL DE MENORCA
menorca.net cumple diez años en la red

http://www.menorca.net/portal/multimenu/fotos.php
Fotos de Menorca cientos de imágenes de la isla en todos sus ambientes y épocas del año las fiestas ferias actos lúdicos eventos fotografiados día a día durante todo el año para mostrar la realidad del pueblo menorquín en todo sus exponentes.

ITINERARIOS CIRCUITOS RUTAS RECORRIDOS SENDERISMO
http://www.menorca.net/portal/multimenu/itineraris/itineraris.php

LA COSTA PLAYAS Y GEOGRAFÍA OROGRAFÍA DE MENORCA
http://www.menorca.net/portal/multimenu/costa/costa.php

ARQUEOLOGÍA MENORCA PREHISTORIA MONUMENTOS ARQUEOLÓGICOS
http://www.menorca.net/portal/multimenu/arque/talati.php

HISTORIA MENORCA UNA ISLA CODICIADA POR SU POSICIÓN EN EL MEDITERRÁNEO
http://www.menorca.net/portal/multimenu/historia.php

POSICIONAMENT DEL PSOE MENORCA
DAVANT DE LA DECLARACIÓ DE SERVEI PÚBLIC DEL TRANSPORT AERI

• El PSOE Menorca continuarà reivindicant la revisió de la declaració de
servei públic de transport aeri realitzada pel PP, de la qual pagam ara les
conseqüències, amb la pujada anunciada dels preus que aquesta
declaració permès.
• Des de 1999, hem reivindicat una declaració de servei públic diferent,
que el Govern del senyor Matas i el Govern del senyor Aznar no van
acceptar i que podia haver congelat els preus d’abans. La mala
declaració de servei públic aprovada pel PP fa possibles aquestes
pujades que no beneficien en res als que vivim i fem feina a Menorca.
• Afortunadament hi ha moltes diferències en la implicació del Govern de
l’Estat ara, amb el PSOE, i abans amb el PP:
• Pel que fa al descompte de resident i l’aportació de l’Estat:
1. En 2003, amb el govern del Sr. Aznar, l’aportació de l’Estat en
descomptes als residents era de 50.922.000 Euros.
2. En 2006, el Govern socialista puja el descompte al 45% i la seva
aportació arriba ja als 105.060.000 Euros.
3. En 2007 i amb un augment que serà del 50%, l’Estat invertirà
124.000.910 Euros.
• Pel que fa als preus i la Declaració de Servei Públic:
1. El gener de 2000 el preu per trajecte era de 55 Euros.
2. A principis de 2003, de 99 Euros.
3. Amb la Declaració de Servei Públic del PP, el preu va ser de 72 Euros
que, amb el descompte per resident del 33%, es quedava en 48
Euros.
• Avui, el preu del trajecte és de 82 Euros (ha pujat 10 Euros), però amb
el descompte de resident que els socialistes hem pujat al 45%, el preu
que pagam els menorquins és de 45 Euros (3 Euros menys del que
pagàvem amb el PP).
• Sense l’increment del descompte de resident ara pagaríem 54,9 Euros
per trajecte: Si hi hagués el PP a Madrid, pagaríem més del que pagam
ara.
• Si s’hagués fet la Declaració de Servei Públic amb les aportacions que
els socialistes, la Mesa del Transport Públic i el Consell de Menorca
reivindicàvem, els preus s’haurien congelat als de llavors i la pujada de
l’IPC que ara hem d’assumir hauria estat en relació a aquells preus i no
als que va marcar la mala declaració de transport aeri que va fer el PP.
• Malgrat que a la darrera reunió de la delegació del Govern de les Illes
Balears amb els representants del Ministeri de Foment no s’han donat les
condicions oportunes per aconseguir més avanços en les nostres
reivindicacions, des del PSOE Menorca seguirem fent feina per tal
d’incloure millores en la declaració e servei públic del transport aeri que
va aprovar el PP i que es ha fet arribar a aquesta situació que no és bona
per a cap de les persones que vivim a Menorca.




Cominicados de prensa del PSOE de Menorca servido por menorca.net














----------------------------------------------------------------------------
Guía Menorca Guide Minorca Minorque Nura Minurca Meloussa
Clasificados gratuitos foros notas de prensa oficial y empresas
http://www.menorca.net/portal/modules/news/
Noticias notas de prensa de ultima hora información mapas Menorca fotos news Menorca circuitos turísticos

Itinerarios turisticos de Menorca guia turistica cultural comercial
http://www.menorca.net/portal/multimenu/itineraris/itineraris.php
Informacion al turista, guia cultural de Menorca
Directorio de empresas de Menorca telefonos de interes
http://www.menorca.net/portal/modules/addresses/


Noticias notas de prensa de Menorca y Baleares
http://www.menorca.net/portal/modules/news/
Guía comercial de Menorca y Guía cultural de la Isla
Información de alojamiento alquiler en Menorca
http://www.menorca.net/portal/modules/addresses/viewcat.php?cid=2


www.menorca.net/portal anuncios clasificados gratuitos
http://www.menorca.net/portal/modules/myAds/index.php
Circuitos turísticos, recorriendo toda Menorca mapa de itinerarios
http://www.menorca.net/portal/multimenu/itineraris/itineraris.php

Primer portal de Menorca, con información de todos los pueblos de Menorca
www.menorca.net/portal web creada en 1996 "Tot Menorca"
Hotels apartamentos villas apartotel complejo residencial
http://www.menorca.net/portal/modules/addresses/viewcat.php?cid=2

Portal de Menorca Guía Comercial de menorca
http://www.menorca.net/portal/modules/addresses/
Guía Cultural de Menorca Guía turística de Menorca
Menorca mapa arqueológico Arqueología yacimientos
http://www.menorca.net/portal/multimenu/arque/talati.php